amor i odi

suposo que en el fons t'estimen Domenec...

Encerrada! (o encerrados!)

Noticias desde dg17 en tiempo real. ¡Última hora!

En este mismo momento, Núria no puede entrar. O nosotros no podemos salir. La cerradura ha dicho que ya no le da la gana de girar más. Bueno, de hecho, gira un poco para que nos confiemos, pero luego no termina de girar, y por consiguiente, abrirse la puerta.

Una infructuosa búsqueda en internet, nos ha vuelto a dejar en el mismo punto: Sin poder abrir.

Ante este hecho, Núria se ha infectado de la gripe del consumismo.Ya lleva comprado dos butifarras, 6 hamburguesas, X croissants pequeños y (ahora está yendo) una barra de pan.

Ahora está bajando mi superpadre, que espero que pueda abrirla. Si no, nos suicidamos o algo, desde la habitación de Uri. Nos quedaremos sin fiestas. Sin Núria. Sin Uri. Sin vuestra compañia. Sin fiesta mayor.

Papa ha llegado. Y en menos de un minuto, y con un poco de fuerza bruta, nos ha solucionado el problema.

Fin de la aventura.

¡Que te subas los pantalones de una vez!

Pollo!

Hem trobat un ocell a casa! Està extraviat i sembla ferit.

Li estem donant de menjar (li estem oferint llom i blat de moro) i aigua. De moment només fà que fugir de nosaltres i saltar d'un pis a un altre.

Continuarem informant-vos.

PD: Algú reconeix quin tipus d'ocell és?

ACTUALITZACIÓ ( 16:00 ): Definitivament, és una perdiu vermella. De moment el que sembla que més li agrada és l'enciam. Ha rebutjat el nostre llom i el blat de moro sembla que no li acaba d'agradar. Continua espantada i fuig cada cop que ens veu. Potser que sigui per la bellessa natural caraterística del Jose i meva.

Pissarra!

Tot i que aquest post s'hauria de dir Carcassonne! i hauriem de ser-hi tots, no ho será. Però proximament el farem. Potser d'aquí 20 mesos. O potser de aquí 3 kilacions-oak. Total, que aixó es lo important:

Una imatge val més que mil paraules.

Rescato una foto del Novembre que m'acabo de trobar i m'ha fet gracia.


Un saludo a tots!

Sopar mexicà

Si que el Diumenge (no 17) vam fer un sopar a casa. L'Uri va convidar a tot quisqui i la veritat, es que al final en vam ser molts (i els que haguessim pogut ser...). El Jose i jo vam fer una EXCELENT tria de cançons mexicanes que van sonar durant tota la nit, tot i que a casi ningú li agrades!
I després amb l'Uri ens vam posar a fer al sopar. Al final casi tothom va pillar fent coses (excepte el Dome, que es va encarregar de menjar) i va molar molt. Feia molt temps que voliem fer un sopar amb tots...

Deixo alguna que altra fotació.

Nit estranya...

En aquesta casa passen coses estranyes. Mooolt estranyes.
Ja fa temps vam poder veure com el mon s'havia espatllat, una mica:
El món s'ha espatllat

Però ara, ara mateix el món està realment malament :(


El dia 18, a la nit, va succeir el que tots hauriem jurat que era impossible.

Els 3 machos cabrios de casa es van unir en una nit d'estudi (bé, 1 estudiant, l'altre fent una pràctica i l'altre... weno, estava allà).

El que tots ens preguntem és si serà cert allò que diu: "Jo aprovo, i tu?"

I us recomano que us fixeu bé en el color de l'esquena del Daniel, és, com a mínim, interessant!