Nit estranya...

En aquesta casa passen coses estranyes. Mooolt estranyes.
Ja fa temps vam poder veure com el mon s'havia espatllat, una mica:
El món s'ha espatllat

Però ara, ara mateix el món està realment malament :(


El dia 18, a la nit, va succeir el que tots hauriem jurat que era impossible.

Els 3 machos cabrios de casa es van unir en una nit d'estudi (bé, 1 estudiant, l'altre fent una pràctica i l'altre... weno, estava allà).

El que tots ens preguntem és si serà cert allò que diu: "Jo aprovo, i tu?"

I us recomano que us fixeu bé en el color de l'esquena del Daniel, és, com a mínim, interessant!

Jerez, rest in peace

Bé, en aquest blog hi ha múltiples imatges de la nostra cuina, dels nostres cuiners i del menjar que sóm capaços d'ingerir.
Però avui, en primicia, us desvelem un dels secret de la salsa internacionalment coneguda com a "DG17".

Tot va començar un dia que algú; direm que J. Morales, no, no, Jose M., això; el Jose M. va portar un líquid alcoholic sorprenent, estrany, nou i suspitos de ser engulit pels nostres cohabitants.
Aquest líquid, raro de collons, és un beuratge milenari conegut com "Jerez".
Un nou beuratge acabava d'apeareixier a les nostres vides. Però, oh! decepció!!! oh! tristesa!!! oh! indignació!va apareixer a les nostres vides... però... A NINGÚ LI VA AGRADAR, així que per tal de desfer-nos de la beguda vam decidir posarla al foc, perquè encara que desgraciés el menjar, el nostre bon amic J. M. seria feliç.

La sorpresa va venir quan al probar la salsa, vam descobrir que tot i ser un líquid imbebible com a condiment era excel·lent.
I aquí hi ha el resultat, la primera ampolla de Jerez acabada a casa.



I aquí la petició final d'aquest humíl redactor: J. M. porta'n una altra ^^!

Tomaqueres!

Tot i que ja fa uns dies i que tots probablament ja ho sabieu, en aquesta magnífica casa hem plantat tomaqueres cherry. En veureu 3, pero realment només dues son nostres: l'altre es del Dome.


Si tingues fotos d'aquest cap de setmana en posaria, però no tinc camara! Ni fotos de la nit del vi (que per cert, no sabeu quant vaig tardar en netejar el que vaig arribar a embrutar...) ni del concerts.

Tot i les múltiples resaques que hem petit, ha sigut un bon cap de setmana!