viernes, 12 de junio de 2009

Jerez, rest in peace

Bé, en aquest blog hi ha múltiples imatges de la nostra cuina, dels nostres cuiners i del menjar que sóm capaços d'ingerir.
Però avui, en primicia, us desvelem un dels secret de la salsa internacionalment coneguda com a "DG17".

Tot va començar un dia que algú; direm que J. Morales, no, no, Jose M., això; el Jose M. va portar un líquid alcoholic sorprenent, estrany, nou i suspitos de ser engulit pels nostres cohabitants.
Aquest líquid, raro de collons, és un beuratge milenari conegut com "Jerez".
Un nou beuratge acabava d'apeareixier a les nostres vides. Però, oh! decepció!!! oh! tristesa!!! oh! indignació!va apareixer a les nostres vides... però... A NINGÚ LI VA AGRADAR, així que per tal de desfer-nos de la beguda vam decidir posarla al foc, perquè encara que desgraciés el menjar, el nostre bon amic J. M. seria feliç.

La sorpresa va venir quan al probar la salsa, vam descobrir que tot i ser un líquid imbebible com a condiment era excel·lent.
I aquí hi ha el resultat, la primera ampolla de Jerez acabada a casa.



I aquí la petició final d'aquest humíl redactor: J. M. porta'n una altra ^^!

1 comentario:

Nieto dijo...

Buf! Aquella nit de cap d'any, amb el Jerez que ningú volia beure...

Per cert, enhorabona pel teu primer post, a veure si no es l'últim...