¡Que te subas los pantalones de una vez!

Pollo!

Hem trobat un ocell a casa! Està extraviat i sembla ferit.

Li estem donant de menjar (li estem oferint llom i blat de moro) i aigua. De moment només fà que fugir de nosaltres i saltar d'un pis a un altre.

Continuarem informant-vos.

PD: Algú reconeix quin tipus d'ocell és?

ACTUALITZACIÓ ( 16:00 ): Definitivament, és una perdiu vermella. De moment el que sembla que més li agrada és l'enciam. Ha rebutjat el nostre llom i el blat de moro sembla que no li acaba d'agradar. Continua espantada i fuig cada cop que ens veu. Potser que sigui per la bellessa natural caraterística del Jose i meva.

Pissarra!

Tot i que aquest post s'hauria de dir Carcassonne! i hauriem de ser-hi tots, no ho será. Però proximament el farem. Potser d'aquí 20 mesos. O potser de aquí 3 kilacions-oak. Total, que aixó es lo important:

Una imatge val més que mil paraules.

Rescato una foto del Novembre que m'acabo de trobar i m'ha fet gracia.


Un saludo a tots!

Sopar mexicà

Si que el Diumenge (no 17) vam fer un sopar a casa. L'Uri va convidar a tot quisqui i la veritat, es que al final en vam ser molts (i els que haguessim pogut ser...). El Jose i jo vam fer una EXCELENT tria de cançons mexicanes que van sonar durant tota la nit, tot i que a casi ningú li agrades!
I després amb l'Uri ens vam posar a fer al sopar. Al final casi tothom va pillar fent coses (excepte el Dome, que es va encarregar de menjar) i va molar molt. Feia molt temps que voliem fer un sopar amb tots...

Deixo alguna que altra fotació.

Nit estranya...

En aquesta casa passen coses estranyes. Mooolt estranyes.
Ja fa temps vam poder veure com el mon s'havia espatllat, una mica:
El món s'ha espatllat

Però ara, ara mateix el món està realment malament :(


El dia 18, a la nit, va succeir el que tots hauriem jurat que era impossible.

Els 3 machos cabrios de casa es van unir en una nit d'estudi (bé, 1 estudiant, l'altre fent una pràctica i l'altre... weno, estava allà).

El que tots ens preguntem és si serà cert allò que diu: "Jo aprovo, i tu?"

I us recomano que us fixeu bé en el color de l'esquena del Daniel, és, com a mínim, interessant!

Jerez, rest in peace

Bé, en aquest blog hi ha múltiples imatges de la nostra cuina, dels nostres cuiners i del menjar que sóm capaços d'ingerir.
Però avui, en primicia, us desvelem un dels secret de la salsa internacionalment coneguda com a "DG17".

Tot va començar un dia que algú; direm que J. Morales, no, no, Jose M., això; el Jose M. va portar un líquid alcoholic sorprenent, estrany, nou i suspitos de ser engulit pels nostres cohabitants.
Aquest líquid, raro de collons, és un beuratge milenari conegut com "Jerez".
Un nou beuratge acabava d'apeareixier a les nostres vides. Però, oh! decepció!!! oh! tristesa!!! oh! indignació!va apareixer a les nostres vides... però... A NINGÚ LI VA AGRADAR, així que per tal de desfer-nos de la beguda vam decidir posarla al foc, perquè encara que desgraciés el menjar, el nostre bon amic J. M. seria feliç.

La sorpresa va venir quan al probar la salsa, vam descobrir que tot i ser un líquid imbebible com a condiment era excel·lent.
I aquí hi ha el resultat, la primera ampolla de Jerez acabada a casa.



I aquí la petició final d'aquest humíl redactor: J. M. porta'n una altra ^^!

Tomaqueres!

Tot i que ja fa uns dies i que tots probablament ja ho sabieu, en aquesta magnífica casa hem plantat tomaqueres cherry. En veureu 3, pero realment només dues son nostres: l'altre es del Dome.


Si tingues fotos d'aquest cap de setmana en posaria, però no tinc camara! Ni fotos de la nit del vi (que per cert, no sabeu quant vaig tardar en netejar el que vaig arribar a embrutar...) ni del concerts.

Tot i les múltiples resaques que hem petit, ha sigut un bon cap de setmana!